mariacosta2Després de l’embaràs del meu primer fill Joan, en el qual vaig estar hospitalitzada i medicalitzada per amenaça de part prematur, va arribar el part, en un hospital públic. Va ser natural però molt poc respectat. Amb el segon volia que fos diferent, i una bona amiga em va recomanar la Marimer. Tenia molta por que el segon embaràs fos també angoixant com el primer, però nova ser així. La Marimer em va entendre i em va acompanyar des del primer símptoma de risc. Vaig anar relaxant-me a mesura que els mesos del 2on embaràs passaven perquè em sentia sostinguda en tot per la Marimer. Va arribar el part, en una clínica de Barcelona. Jo volia que fos un part natural i respectat. I així ho va ser. Hi ha un abans i un desprès a la meva vida després del part del meu segon fill. Va ser la màxima expressió d’entrega i confiança mútua entre la Marimer i jo. Quan ella va arribar, encara era a l’habitació de la clínica, amb el cap del Guim coronant. Em sentia com a casa, lliure i còmode. I la presencia de la Marimer va fer que tot es desencadenés amb fluïdesa, amor i respecte. Va ser un gust estar amb ella, per la serenitat, seguretat i força que desprèn. El meu fill va néixer en pau a l’habitació, i vam continuar pell amb pell fins el moment de marxar de la clínica. Per mi va ser l’opció més semblant a parir a casa. Tant de bo la meva experiència pugui servir a altres dones, que dubten sobre quina opció triar. Jo volia un part natural respectat i conscient, però no volia parir a casa. I ho vaig aconseguir. L’opció existeix. És qüestió d’intentar-ho amb tots els medis possibles. Parir de forma natural i respectuosa, em va fer aparèixer un sentiment de llibertat, poder i feminitat que mai abans havia sentit com a dona. Així va ser PARIR el meu fill Guim. Gràcies Marimer per la teva empatia, la teva presencia i el teu temps.

Maria Costa